2010-07-21

La moçada (n°42)

O Trobaire ! as l’ufan de congrear de cantas
Qu’al temps avenidor los òmes rediràn.
Agacha lo lauraire etèrnament obrant
Suls camps que sempre auràn segadas resurgantas!


Las relhas an crosat de regas qual sap quantas!
Lo terraire es com un palimpsèst ont, laurant
Suls bordons dels aujòls, los pacans botaràn
Sens fin meteis semen de granas bategantas!


Los blats que bèl-temps-a lo cròs fasquèt florir
Son los paires d’aquels qu’ara, per nos noirir,
An raubat a la mòrt lor espiga daurada.
Atal, Trobaire, fas, dins los bordons d’antan,
Novèla curbison subre la vièlha arada;
deman, d’autres segràn ta moçada, - en cantant.

Antonin Perbòsc