Las simplas flors de nòstres camps
Florisson plan tota l'annada:
De la Sant Blase a la Totsants
Ondran l'aurièira, amai l'arada,
Dels traucanèus als auriflams,
Segon lor sason peltirada.
Las simplas flors de nòstras pradas
Son totas fachas d'esplendor:
Al mièg de l’èrba, mirgalhadas,
Adoban tot de lor gentor.
E las que son lo mai trachadas
Se troba' aquí, per faire onor.
Las simplas flors de nòstre bòsc
Forman jols rams lor belugueta,
O se recapta' al pèd d'un ròc
D’ont ressorgís l’aiga fresqueta,
Quora en l'estiu los rais de fòc
Fissan sul fuèlh lor aluqueta.
Las simplas flors de la montanha
Que s'acrancan suls rancs dels trucs
Butan jol vent que las maganha,
Coma al entorn dels vièlhs masucs,
Mas las menudas de la sanha
Fan lo renom dels bèdres sucs.
Zefir Bòsc
