Los mestiveurs bronzats copan le blat que chanta
sur lo peug tot cramat per le solalh d'estiu.
Le dalh es bian tenjut per una ponha ardenta
e las tijas tomban au long dau clhar matin.
Las femnas javelan, corbadas sus la terra
e los lieurs estrenhan las novelas gerbas.
Bientòst los meitadiers auran la mina fiera
davant las charretas crepitant d'espijas.
Qu'es la bona mestiva, apries la trista annada ;
quela jarba noada au cueur dau bon país
de la França janta, la fòrça revelhada
s'escond en tots los blats de quau solide estiu.
Marcel Rémy Petit
