LA LUNA
Che fai tu, luna, in ciel ?
Dimmi che fai,
Silenziosa luna ?
(G. LEOPARDI)
Cada vèspre, dins lo cèl,
La luna silenciosa,
Blava cara dolorosa,
Aluca lo seu calelh.
Dessus las òbras de mort,
Las roinas amolonadas,
Las joinas vidas segadas,
Sa lusor estrenh lo cor...
Subre ‘ls acrins ennevats,
Son rai blave s’espaceja;
Dins la mar se miralheja;
Lusis suls desèrts cremats...
Davans que l’òme foguès,
Lusissiá tala coma ara,
Fasiá pietadosa cara
‘peravans que patiguès.
Es perqué ? Per çò que viu ?
Es pels òmes que lusisses
E que, silenta, patisses, Blanca luna ?
Es per Dieu.
Marcèl Carrières, 1942.
