2010-08-18

Bèl jovinet (n°46)

Bèl jovinet s'estava al bòrd dal Talhament
e lo chanet japava nele tamben content
Passa aquí lo patron "Olà, bel jovinet,
te lo pago cent francs lo tio jaios coret".
"Bò ben, senhor patron, per cent franc te lo dau,
serai jaios l'estes, bela sensa rire empau"
Ja son passats sies mes bèl jovinet s'n'en stà
al bord dal Talhament, bo lo chanet acuchat
Passa aquí la padrona e al vé i sio pel aris
qu'al solelh arlùsen coma la fior dal narchis
"Aquei tio rissolin d'òr, se tu vos me li donar
bel jovinet te tròbo en pòst per travalhar"
"Prene-li tuchis, frema, que nosauti paures siem
e meme sensa rissolin nòsta jai l'estes gardem
E tot content s'nen vai sal pònt dal Talhament
per portar sus l'eschina aquei grands pes de ciment.
Ja son passat sies mes e lo pònt al es fenit
e lo jovinet dins sio còr sempe de mai al es ferit.
"Que fas aquí a Triest, bel jove tot pauros?"
"Io sio desocupat e pòrto la mia cros".
"Dona-me ta santat, que io te fau travalhar".
"Pren-te la mia santat ja que me chal minjar".
Sonas, pauras quiòcas, sonas l'Avemaria,
que lo jovinet al tórna pien de malinconia.
Sonas, pauras quiòcas, sonas lo Matinet,
que oròmai es vielh aquel bel jovinet.

P. P. Pasolini (virada P. Bec)