tag:blogger.com,1999:blog-63622441578503679562024-03-14T02:25:46.037+01:00MarsyasPoesia d'òc e de totjornUnknownnoreply@blogger.comBlogger135125tag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-85126877413814658122012-04-04T01:30:00.000+02:002012-04-04T01:30:00.270+02:00Corina e Lubin (n°131)Sota d’aqueu bèu ciel,<br />
que fòra cadun vanta,<br />
E dont l’ivèrn sovent<br />
sembla un printemps qu’encanta,<br />
<br />
A Niça, luec divin,<br />
jardin totjorn florit,<br />
Doi calenhaires urós,<br />
l’un de l’autre cherit,<br />
Lubin dau tendre còr,<br />
Corina la timida,<br />
Passavan plens d’amor<br />
lu moments de la vida.<br />
Ren non èra plus bèu<br />
que de lu veire ensems,<br />
A l’amour toi lu jorns<br />
si brutlava d’incens,<br />
E semblava aqueu dieu<br />
qu’es monarca a Citera<br />
D’un avenir ben doç<br />
li durbir la carriera.<br />
Non son pas plus constants,<br />
plus tendres, plus urós<br />
Que Corina e Lubin<br />
doi pijons amorós.<br />
<br />
<i>J. R. Rancher</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-48355152290856204092012-03-28T02:29:00.000+02:002012-03-28T02:29:00.589+02:00Siáu pas solet (n°130)Siáu pas solet. Ai meravelhas<br />D’èstre vestit de rebellion<br />E de portar dins un poëma<br />Un pes qu’aplanta li relòtges<br />Siau pas solet. En mon brasàs<br />Creme la crida dis amaires.<br />Au mai espès dau cremènt d’èstre<br />Lo tèmps s’eidraca de la flamba<br />L’avenidor es sota man<br />Qu’a pas leser de tombar cèndres.<br />Dise pèr emprenhar la mórt<br />Dise pèr dire e pèr i creire<br />Pèr espessir en tota carn<br />Lo cancre sanitós de jòia.<br />Dise de viure a ne morir.<br />Trasent mi mans en d’autri mans<br />Toti fraires d’un parièr fuóc<br />Que nos enauça sus lo vuege.<br />
<br />
<i>Robèrt Lafont</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-76166902609546502342012-03-21T04:00:00.000+01:002012-03-21T04:00:03.995+01:00Mijaran (n°129)E aguesti pirenencs e vielhs gascons <br />
Entren en Ibèria pera Val d’Aran <br />
Garona ensús, as suas ramadas amiant, <br />
Aguesti caçaires devengudi pastors. <br />
Ath cant deth huec damb eth horment se hèn eth pan <br />
En tot cultivar aguest bèth jardin de flors, <br />
Tien compde es ramadas de oelhas e motons, <br />
Parlant des sòns ahèrs en Mijartan. <br />
Ena Pèira, eth mès important des hitas. <br />
Aguest lòc eth centre dera Val ei, <br />
A on hèn es suas hèstas e rites <br />
En tot confoner-se damb eth sòns mites <br />
Eth huec, era tèrra, era aigua… e eth solei.<br />
<br />
<i>Jèp de Montoya</i> <br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-82528638043259956802012-03-14T09:56:00.000+01:002012-03-17T09:58:23.404+01:00Chacras (n°128)chacras,<br />
traucs,<br />
dolors,<br />
dèishen mèrcas perdurables<br />
heridas<br />
patacs<br />
postèma<br />
dèishen oscas ena pèth<br />
escarments<br />
mau<br />
lunfèrn<br />
horaden eth còr trende<br />
trincaments<br />
perdudas<br />
escrits<br />
pregondaments ena anima <br />
<br />
<i>Tòni Escala</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-55238248797239806602012-03-07T02:30:00.000+01:002012-03-07T02:30:00.575+01:00L'èrba d'agram (n°127)<pre><span style="font-family: Arial;">L'èrba d'agram, ieu l'ai culhida
Sus la cròsa del paure mòrt
Marrida grana, l'ai brandida
Als quatre caires del meu òrt </span></pre>
<pre><span style="font-family: Arial;"> </span></pre>
<pre><span style="font-family: Arial;">E lo grand vent de la misèria
L'escampilha sus la mia tèrra
Al vòstre sègle de l'aram
Que venga patz, que venga guèrra
Semeni, ieu, l'èrba d'agram.</span></pre>
<pre><span style="font-family: Arial;"> </span></pre>
<pre><span style="font-family: Arial;"><i>Joan Bodon</i> </span></pre>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-64718897317101879392012-03-06T23:44:00.000+01:002012-03-06T23:44:12.165+01:00Marsyas, òc! lo libreVen de paréisser a las <a href="http://edicions.talvera.free.fr">Edicions Talvera</a> lo libre electronic <i>Marsyas, òc</i>.
<a title="View Julian Desaygues. Marsyas, òc on Scribd" href="http://www.scribd.com/doc/84193055/Julian-Desaygues-Marsyas-oc" style="margin: 12px auto 6px auto; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 14px; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; -x-system-font: none; display: block; text-decoration: underline;">Julian Desaygues. Marsyas, òc</a><iframe class="scribd_iframe_embed" src="http://www.scribd.com/embeds/84193055/content?start_page=1&view_mode=slideshow&access_key=key-1h5a712mj5tkvh9t9862" data-auto-height="false" data-aspect-ratio="0.705882352941177" scrolling="no" id="doc_16547" width="400" height="600" frameborder="0"></iframe>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-40904040438528210422012-02-29T01:00:00.000+01:002012-02-29T01:00:05.379+01:00Si nosaltres callem, qui parlarà? (n°126)<i>Solidaritat amb los fraires dels païses catalans, menaçats pel faissisme espanhòl del PP.</i> <br />
<br />
Si nosaltres callem, qui parlarà?<br />
<br />És cert que val ben poc la nostra veu.<br />Som gent de poca empenta,<br />massa frívols i tot perquè ens escoltin.<br /><br />
Tanmateix allò que resta<br />de més pur en nosaltres<br />val tant -ho sabem bé- com el neguit<br />de qualsevol hereu d'aquest insigne<br />llinatge de vençuts.<br /><br />
Cal que insistim,<br />com qui pidola, si voleu, davant<br />de cent portes barrades.<br />
<br />
<i><span style="color: black;">Miquel Martí i Pol</span></i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-23105343437808602662012-02-22T01:00:00.000+01:002012-02-22T01:00:05.193+01:00Tèrra d'Òc (n°125)Tèrra d'Òc que la bruma automnala capèla,<br />
A la velha dels Mòrts, Maire,
qu'ès subrebèla<br />
Dins la solemna patz !<br />
<br />
Mas lors cloquièrs, lèu-lèu, sonant lo clas insigne,<br />
Sens ne demembrar cap, anuèit, van faire signe<br />
Als paures emblaimats.<br />
<br />
De Tolosa a Besièrs, de Fois a carcassona,<br />
De Lombèrs a Murèth, de Rodés a Narbona,<br />
Totes van s'arborar ;<br />
<br />
Totes van començar, lèu-lèu, lo vièlh viatge<br />
Qu'aquels romieus dels fums complisson al ribatge<br />
Ont los nos cal plorar.<br />
<br />
<i>Louisa Paulinh</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-30576118650691441972012-02-15T13:43:00.000+01:002012-02-21T13:45:03.539+01:00Lo rei de seda saura (n°124)<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Engana l’aucelum e tuteja l’aura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Quilhat dins l’èrba salvatja</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">A perdut sos uèlhs</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Raubats a la vèsta d’un soldat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Tres gojats son venguts</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Qu’an escampat sas tripas pel sòl</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Per i prene qualque dròlla mal pintrada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Privat de son còs de seda saura,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">L’espaurugal</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Fa de sòmis descabestrats</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Que desvarian los aucèls. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Sa pèl escura e cauda</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Coma una nuèch d’estiu </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">S’estira fins a fintar l’alba</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Quand son còs de cavala fèra</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Tornamai s’alanda</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">E cava dins la prigondor de sas cambas</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-family: Garamond; font-size: 13pt; line-height: 150%;">Un paradís d’auselaire.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;">Passava en secret d’oradas dins lo verdièr</span></span></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;">Pausant sa lenga contra la saba rossa </span></span></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;">Gotejant de las bocas badantas dels arbres. </span></span></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;">Aital, un ser d’auratge joven, </span></span></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;">La trobèt un gojat vengut de la mar </span></span></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;">Que l’emportèt a la cima de son sèxe.</span></span></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="Gar141" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="color: grey; font-size: 13pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Garamond;"><i>Aurelia Lassaque</i> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-83142320546151464052012-02-08T00:23:00.000+01:002012-02-08T00:23:00.716+01:00Còp d'ulh sus un bal mascat (n°123)Janòta, vòls venir veire la <i>Renaissance</i>,<br />Ont tant de mascarets diven se méter en dança:<br />Los chicards, los titis, los bofons, los pierròts<br />Abèque los bebés cròsen los dominòs.<br />Te n'an parlat, pas vrai?... Féden pamar de rider...<br />Anèm, vòles venir?... Ne sigas pas rigida;<br />Que diable! passeràs una nueit d'agrement.<br />Jo, me'n vaut preparar mon bèth abilhament.<br />Divèvi tot aquò d'un èr ben decidada;<br />Janòta, en m'entendent, semblava embarrassada:<br />- Escota, me dishut, vaut te parlar, Maion:<br />Tot çò que m'as contat es fòrt bèth e fòrt bon;<br />Més, per paréisher au bal n'augent pas una rauba, <br />Au cosdtat d'aqueth monde auri, ma fe, l'èr prauba.<br />Aquò's bon per tu qu'i vas per ganhar dals escuts;<br />Pòdes ben te meilar d'avèque aquiths cossits;<br />Mes jo, n'èi pas lo sòu, suei minable e peinuda!...<br />Ne pòdi pas t'i shéguer!... - Anèm, fèdes ta pruda?<br />Tira't aquò dau cap, e quand seràn alà,<br />Veiràs que t'as trompat, mamisèla Colà!<br />Credes que totas an costumes de comtèssas<br />E que dens aquiths bals tròben de las duchèssas?...<br /><br />Teodòr BlancUnknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-62610138444294455292012-02-01T00:55:00.000+01:002012-02-01T00:55:00.538+01:00Mirèlha, seguida del cant VI (n°122)Ò! que 'spectacle! Dins l'erbatge,<br />
Sus lei calhaus, 'mé lo visatge<br />
Revessat pèr lo sòu, Vincènt èra estendut:<br />
La tèrra a l'entorn chaupinada,<br />
Leis amarina' escampilhadas,<br />
E sa camisa espelhandrada,<br />
E l'èrba ensaunosida, e son pitre fendut!<br />
<br />
Abandonat dins la campanha,<br />
Emé leis astres pèr companha,<br />
Aquí lo paure dròlle aviá passat la nuech;<br />
E l'auba umida e clarinèla,<br />
En ié picant sus lei parpèlas,<br />
Dedins sei venas mortinèlas<br />
Reviscolèt la vida, e ié durbèt leis uelhs.<br />
<br />
E lei tres òmes, tot en aia,<br />
Quitèron tot d'un tèmps la dralha;<br />
E, corbats tótei tres, ié faguèron un brèç<br />
De sei ropas, qu'espandiguèron;<br />
Puéi entre tótei lo prenguèron<br />
A la braceta, e l'aduguèron<br />
Au Mas dei Falabregas, onte èra lo plus près....<br />
<br />
Ò doç amics de ma jovènça,<br />
Valènts felibres de Provènça,<br />
Qu'escotatz, atentiu mei cançons d'autre tèmps:<br />
Tu que sabes, ò Romanilha,<br />
Entrenar dins teis armonías<br />
E lei plors de la pacanilha,<br />
E lo rire dei chatas, e lei flors dau primtèmps!<br />
<br />
Tu que dei bòscs e dei ribeieras<br />
Cerques lo sorne e la fresquiera,<br />
Pèr ton còr comborir de pantai amorós,<br />
Fièr Aubanèu! e de tei sobras,<br />
Tu, Crosilhat, qu'a la Tolobra<br />
Fas mai de nom, que ne'n recobra<br />
De son Nòstradamus, l'astrològ solombrós.<br />
<br />
E tu tanbèn, Matieu Ansèume,<br />
Que, dei trilhas sota lo tèume,<br />
Regardes, pensatiu, lei chatas que fan gaug;<br />
E tu, Paulon, fin galejaire;<br />
E tu, lo paure trenquejaire,<br />
Tavan, umble cançonejaire<br />
Emé lei grilhets qu'espinchan ton magau!<br />
<br />
Tu mai, que dins la durençada<br />
Trempes encara tei pensadas,<br />
Tu qu'a nòstei solèus caufes lo franchimand,<br />
Mon Adòufe Daumàs: grandida,<br />
Quand puèi Mirèlha s'es gandida<br />
Luenh de son mas, nòva e candida,<br />
Tu que l'as, dins París, menada pèr la man!<br />
<br />
Tu 'nfin, de quau un vènt de flama<br />
Ventola, empòrta e foita l'ama,<br />
Garcin, ò fiu ardènt dau manescau d'Alens!<br />
Vèrs la frucha bèla e madura,<br />
Ò vàutrei tótei, a mesura<br />
Que ieu escale mon autura,<br />
Alenatz mon camin de vòste sant alen!...<br />
<br />
<i>Frederic Mistral</i> <br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-59618068835542981192012-01-25T11:51:00.000+01:002012-01-31T12:31:11.368+01:00Mirèlha, debuta del cant VI (n°121)A l'auba clara se marida<br />
Lo clar cantar dei boscaridas.<br />
La tèrra enamorada espèra lo solèu,<br />
Vestida de frescor e d'auba,<br />
Come la chata que se rauba,<br />
Dins la plus bèla de sei raubas<br />
Espèra lo jovènt que i' a dich: Partem lèu!<br />
<br />
En Crau tres òmes caminavan,<br />
Tres porcatiers, que s'entornavan<br />
de Sanch Amàs lo riche, onte èra lo marcat.<br />
Venián de vèndre sa tocada,<br />
E, tot en fasènt la charrada,<br />
Sus l'espatla, a l'acostumada,<br />
Portavan seis argènts dins sei ropa' amagat,<br />
<br />
Quand tot d'un còp: – Chut! cambaradas,<br />
Fai un dei tres. I a 'na passada<br />
Que me sèmbla d'ausir sospirar dins lei bruscs.<br />
– Òu! fan leis autres, es la campana<br />
De Sant Martin ò de Maussana,<br />
Ò benlèu bèn la tremontana<br />
Que gançolha en passant lei toscas d'agarrús.<br />
<br />
Come acabavan, dei genèstas<br />
Sòrt un planhon que leis arrèsta,<br />
Un planhon tan dolènt que trencava lo còr.<br />
– Jèsus! Maià ! tótei faguèron,<br />
I a mai que mai! – e se sinhèron,<br />
E d'aise, d'aise, caminèron<br />
De monte lei planhons venián totjorn plus fòrt.<br />
<br />
<i>Frederic Mistral</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-36092685862464588592012-01-18T01:00:00.000+01:002012-01-18T01:00:01.853+01:00Pregiera per ma Guilhaumela (n°120)Ma Guilhaumela<br />
Iò te'n preje<br />
Iò te'n preje emb tos grands piaus de barba<br />
tan lonja coma la barba<br />
de la femna a la barba<br />
que fasien veire a balada<br />
darrier un ridel, catada<br />
As 'ti genta mostacha!<br />
Degun en degun luec<br />
ne'n a vist de tan brava!<br />
Mas iò te'n preje<br />
Ma Guilhaumela<br />
'niras secodre tas borras<br />
alhors que dins la sopa<br />
maugrat que sia grassa...<br />
<br />
<i>Bernat Combi</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-18562812884305519282012-01-11T11:46:00.000+01:002012-01-15T11:54:07.866+01:00Lo vent (n°119)S'auve dins l'aer un udlament,<br />
una bramada.<br />
Subran, dins l'aer, un udlament.<br />
Coma se planh, lo vent, de quala votz se parla quala paraula qu'om ne sap pas.<br />
<br />
L'escotes pas, lo vent. Cerches pas çò que ditz, pena paraula umana. A pas de còrs, lo vent. A pas de gòrja per cridar. A pas ni charn, ni sang,<br />
e ni chalor umana.<br />
<br />
Qui sap la votz que lo permena, e qui sap l'arma que lo mena<br />
e que li crida sa cridada, a bramada de vent...<br />
<br />
<i>Marcela Delpastre</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-19928036309816463022012-01-04T02:14:00.000+01:002012-01-04T02:14:01.044+01:00Tras lo retorn deis annadas (n°118)Tras lo retorn deis annadas, lei termes<br />Dins l'estrechum creissent dau calendier,<br />Te fasián páur, memament que dins l’èrme<br />De socas mòrtas, e ton còr pressentiá<br /><br />Que de pegin, Cassandra de ta vida. <br />Que posquèssan mei mans, avants lo fuòc,<br />Te faire amar quàuquei ròsas ravidas... <br />I a de jardins perduts, que son enluòc.<br />
<br />
<i>Sully-André Peyre </i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-77179298988120167722011-12-28T15:05:00.000+01:002011-12-28T15:05:24.145+01:00Se pèrd la nuòch (n°117)Es coma se tot un pòble<br />Amb tu s'èra calat<br /><br />Tornat al silenci de las caladas<br />A l'anar suau de las formigas<br /><br />Desvariat cèrca son jogaire d'autbòi<br />Lo que lo fasiá cantar e l'encantava<br /><br />Aqueste matin plora lo Causse<br />Son pastre estelat<br /><br />E vai, trèva de nuòch<br />De lumen lum, orfanèu<br /><br />Dins lo cèu de tos uòlhs<br />Se pèrd la nuòch e nòstras espèras<br /><br />Nos demòra ton dire qu'escandilha<br />Per nos acompanhar sempre per camins bartassièrs<br /><br /><i>Joan Pau Creissac</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-1798070357434633852011-12-21T12:00:00.000+01:002011-12-28T15:04:31.925+01:00Cant Primau (n°116)<i>Auròst tà Bernat Manciet</i><br /><br />Mira, en Patmòs, eth huèc finau,<br />eras suas cendras.<br />Que's lhèvan ja, sornassas, lindas,<br />totas amassa arren que Cendra ;<br />e totun ja eth güèlh auçat<br />ath Pilar deth ton còr perdut,<br />qu'aganta, eth lum, un Jutjament<br />qui te'n deisha escrumèra ens lo Vagat Divin,<br />lèrmas de mar ath montar suberbèth<br />deth blu crit ton en celestiau sepulcre.<br /><br />Er'ombra aimada dera Dauna, dab tu,<br />gras après gras, long dera casta escala,<br />en çò d'etèrns e mius recòrds hicada,<br />que cava,<br />recòrds deth hrair deth Bocau e deth Peugue<br />tot arrugent ta desliurança brava.<br />Hilh deth Senhor, umble e siu servidor<br />que te'n vas tu, trobaire,<br />ja qu'eth ton crit tostemps e'ns arrenvia,<br />d'aqueth abís estant,<br />ath Cant Primau deth Matin deths matins,<br />ar'esplendor deth Miralh deths miralhs.<br /><br /><i>Franc Bardòu</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-33332714162798549022011-12-14T05:30:00.000+01:002011-12-28T15:03:16.893+01:00Fabulòta del rei blau (n°115)Atau l'acès que demorè vuèit<br />Sonque un so gran de junh<br />Qui degun n'escota pas mèi<br />Aqueth rei blau entestat de bèth<br />Abans que s'acampe son ivèrn<br />Dab un hred pregond navèth<br />S’arronsè de dus còps de punh<br />Lo batèu, l'escaire e la vit divenca<br />Per dessús l'espatla adromida<br />Deu son fluvi negre d'in-hèrn<br />Se trocè dens d'alas blancas<br />Pr'amor deu vent long glaçat<br />E en mièi deus pins e arramas<br />Lo gojat triste shens som ni hami<br />Vadut mut dens lo batahòri<br />S'arrevomit los mèstes deu combat<br />Qui susvelhan sa jassa lusenta<br />Trèits de mort passan e passan<br />Montats sus d'agulhas longas<br />Dens l'estonament de sas lanas<br />Los cants purmèrs engolits pesan<br />Suu sable e onas verdas veudas<br />Sonque lo buf leugèr de sas palomas<br />Pòt escartar l'aset deu plavusquèir<br />De l'espatla alebada deu rei<br />Dus cans de rota vièlha<br />Que's son totun aparelhats<br />Apèran d'autes cans desbrembats<br />Venguts d'ua prada dejà hreda<br />E cadun que's ven cochar<br />Shens chepic shens tremolar<br />Au ras deu son daunejant<br />S'estón aciu lo nas lhevat<br />Cap a la vath l'uèlh claverat<br />Se cau s'avançaràn en lairant<br />Dinc a la guèrra qui s'amaga<br />Jos la palha perhumada<br /><br /><i>Danièla Estèbe-Hoursiangou</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-22215007330327797012011-12-07T13:01:00.000+01:002011-12-28T15:02:15.597+01:00Max Roqueta (n°114)Lo vièlh aver de nòstres somis caparruts<br />ven d'acabar la dralha de l'estiva<br />e çai demòri sol esperdut dins lo ser.<br /><br />Max aviam revirat l'evangèli de Joan<br />e nòstra lenga se'n trobava nòva<br />a l'auçada de ton desir<br /><br />Ara dabans ton ataüc<br />vaquí que me traucan lo còr<br />los mots manèls que parlavan de Dieu<br /><br /><i>Joan Maria Petit</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-54052995810072635612011-11-30T03:00:00.000+01:002011-12-28T15:01:02.959+01:00L'autra armada (n°113)Non, veio ren nos dreits coma usuards<br />a far barriera, a far mur ent l'esper<br />qu'arrube un novel 'nemic. Tant pus<br />nos veio ren doblats<br />sot lo det de qualqu'un que nos face silabar<br />coma novei escoliers e que nos ajude a traçar confins<br />sus un papier ja tròp pichòt, tròp escaraboclat<br />un mestre que nos mòstre qualcòsa d'autre<br />que sie ren la reia de la desbòina que cor<br />entre la lenga e lo còr.<br />Nos, sem lo bram bloi de la niula lion<br />sem la tígria que cor dins la coniugacion dal bial<br />sem lo gargotear borre de la bronda<br />l'engan de l'aura d'abril.<br />Nos sem i levions, sem la porracha<br />dins i esclarsòles dal bòsc.<br /><br /><i>Claudio Salvagno</i><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-33618999226687931282011-11-23T06:00:00.000+01:002011-12-28T14:59:56.858+01:00Flors de Roèrgue (n°112)Las simplas flors de nòstres camps<br />Florisson plan tota l'annada:<br />De la Sant Blase a la Totsants<br />Ondran l'aurièira, amai l'arada,<br />Dels traucanèus als auriflams,<br />Segon lor sason peltirada.<br /><br />Las simplas flors de nòstras pradas<br />Son totas fachas d'esplendor:<br />Al mièg de l’èrba, mirgalhadas,<br />Adoban tot de lor gentor.<br />E las que son lo mai trachadas<br />Se troba' aquí, per faire onor.<br /><br />Las simplas flors de nòstre bòsc<br />Forman jols rams lor belugueta,<br />O se recapta' al pèd d'un ròc<br />D’ont ressorgís l’aiga fresqueta,<br />Quora en l'estiu los rais de fòc<br />Fissan sul fuèlh lor aluqueta.<br /><br />Las simplas flors de la montanha<br />Que s'acrancan suls rancs dels trucs<br />Butan jol vent que las maganha,<br />Coma al entorn dels vièlhs masucs,<br />Mas las menudas de la sanha<br />Fan lo renom dels bèdres sucs.<br /><br /><i>Zefir Bòsc</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-77451569529386249822011-11-16T06:30:00.000+01:002011-12-28T14:58:56.964+01:00Per sa lenga e per sas costumas (n°111)Per sa lenga e per sas costumas, cada pòble<br />A lo dever de se quilhar<br />E n'es qu'un bastard sens estelat de sang nòble<br />Lo que s’en daissa despolhar.<br />La libertat d'escriure e de parlar sa lenga<br />Se deu pas demandar jamai:<br />Se deu pas demandar, z'enfants, cau que se prenga,<br />Sens dire a degun: se vos plai!...<br /><br /><i>Arsèni Vermenosa</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-38189699125086221162011-11-09T10:00:00.000+01:002011-12-28T14:58:00.911+01:00Montsegur (n°110)Quand lo lenhièr orresc flambèt a Monsegur,<br />faguèt en tèrra d’òc tant espesa fumada<br />que la nòstra memòria encara es entrumada<br />e qu’avèm un sadolh de viure dins l’escur.<br /><br />Sèt sègles son passats dempuèi un tal malur,<br />mas com s’èra d’aièr, Occitania aimada,<br />per besonh de claror avèm l’anma asimada,<br />e seriá temps de véser au cèl un pauc d’azur…<br /><br />Davant lo ròc sacrat ont dormís Esclarmonda<br />sèm venguts esperar amb una fe prigonda<br />que seràn remendats los crimes istorics,<br /><br />per que torne florir nòstra anciana alegria<br />e sián glorificats los aujòls eroïcs<br />cremats en aparant l’occitana patria.<br /><br /><i>Prospèr Estieu</i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-37624805875321526312011-11-02T02:00:00.000+01:002011-12-28T14:56:56.727+01:00Epistòla au medish (n°109)Puish doncas que plasut vos a<br />ritmes en gascon compausar,<br />de mi vos n’èratz pas estat<br />en vaganau sollicitat<br />a préner la causa damnada<br />de nòsta lenga mespresada.<br />Damnada la podètz enténer<br />si degun non la vòu dehéner :<br />cadun la leisha e desempara,<br />tot lo món l’apèra barbara<br />e, qu’es causa mès planhedera,<br />nosauts-medish nos trufam d’era.<br />O praube liatge abusat,<br />digne d’èster despaïsat,<br />qui leishas per ingratitud<br />la lenga de ta noiritud<br />per, quan tot seré plan condat,<br />apréner un lengatge hardat,<br />e non hès conde de l’ajuda<br />au país naturau deguda.<br />Aquò b’es, a plan tot pensar,<br />son país mau recompensar<br />mès, de ma part, jo’vs asseguri<br />e religiosament vos juri<br />que jo’scriurèi damb veeméncia,<br />no’m cararèi, n’aurèi paciéncia<br />dequiá que siam tots acordats<br />e d’ua conspiracion bandats<br />per l’onor deu país sosténguer<br />e per sa dignitat manténguer.<br />Non pas d’espasas agusadas,<br />ni lanças de sang ahamadas :<br />òm sap pro que l’arnés lusent<br />nos es de natura plasent<br />e que’u sabèm plan maejar<br />qui nos ven tarabustejar ;<br />mès au lòc de lanças ponchudas,<br />armem-nos de plumas agudas<br />per ornar lo gascon lengatge,<br />per qu’òm presique d’atge en atge :<br />« La gent, tan bèra parladora,<br />com en armas es vencedora ! ».<br /><br /><i>Pèir de Garròs </i>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6362244157850367956.post-69996565879209897822011-10-26T07:00:00.000+02:002011-12-28T14:55:08.023+01:00La comtessa (n°108)<br />
I<br />
<br />
Sabe, ieu, una comtessa<br />qu'es dau sang emperiau :<br />en beutat coma en autessa<br />crenh degun, ni luenh ni aut ;<br />e pasmens una tristessa<br />de sis uèlhs nebla l'ulhauç.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Ela aviá cent vilas fòrtas,<br />ela aviá vint pòrts de mar ;<br />l'olivièr davant sa pòrta<br />ombrejava, doç e clar ;<br />e tot fruch que tèrra pòrta<br />èra en flor dins son relarg.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Per l'araire e per l'eissada<br />ela aviá de plans de Dieu<br />e de còlas ennevassadas<br />per se refrescar, l'estiu ;<br />d'un grand flume l'arrosada,<br />d'un grand vent lo sofle viu.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Ela aviá per sa corona<br />blat, oliva e mai rasim ;<br />aviá de tauras feronas<br />e de chivaus sarrasins ;<br />e podiá, fièra barona <br />se passar de si vesins.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Tot lo jorn cançonejava,<br />au balcon, sa bèla imor ;<br />e cadun barbelejava<br />de n'ausir quauqua rumor,<br />car sa votz èra tan suava<br />que fasiá morir d'amor.<br /><br />A ! se me sabián entèndre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Li trobaires, se devina,<br />ie fasián grand companhiá ;<br />li fringaires a la plovina<br />l'esperavan, matinièrs ;<br />mai, coma èra perla fina,<br />carivenda se teniá.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Sempre portava una rauba<br />facha de rais de soleu ;<br />quau voliá coneisser l'auba,<br />vers la bèla corriá lèu ;<br />mai una ombra ara nos rauba<br />la figura e lo tablèu.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />II<br /><br />Car sa sòrre, sa sorrastra,<br />per eiretar de son ben,<br />l'a clavada dins li clastras,<br />dins li clastras d'un convent<br />qu'es barrat coma una mastra<br />d'un Avent a l'autre Avent.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Aquí joinas e mai carcanas<br />son vestidas egalament<br />d'un plechon de blanca lana<br />e d'un negre abilhament ;<br />aquí la mema campana<br />règla tot comunament.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Aquí, plus de cançonetas,<br />mai de lònga lo missau ;<br />plus de votz galòia e neta,<br />mai silènci universau :<br />ren que de catas-fanetas,<br />o de vièlhas a tres caissaus.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Blonda espiga de tosèla,<br />gara lo volame tòrt !<br />a la nòbla damisèla<br />cantan li vèspras de mòrt ;<br />ame aquò l'òm ie cisèla<br />sa cabeladura d’aur.<br /><br />A ! se me sabián entèndre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Òr la sòrre que l'embarra<br />senhoreja d'enterin ;<br />e d'enveja, la barbara,<br />i a ‘sclapat si tamborins,<br />e de si vergièrs s'empara<br />e ie vendémia si rims.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />E la fai passar per mòrta,<br />sens poder ie maucorar<br />si fringaires - que per òrtas<br />ara van, despoderats...<br />E ie laissa en quauqua sòrta<br />que si bèus uèlhs per plorar.<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />III<br /><br />Aqueli qu'an la memòria,<br />aqueli qu'an lo còr aut,<br />aqueli que dins sa bòria<br />senton gisclar lo mistrau,<br />aqueli qu'aman la glòria,<br />li valents, li majoraus,<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />En cridant : Arassa ! Arassa !<br />Zo ! li vièlhs e li jovents,<br />partiriam totis en raça<br />ame la bandièra au vent,<br />partiriam coma una aurassa<br />per crebar lo grand covent !<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />E demoliriam li clastras<br />onte plora jorn e nuèch,<br />onte jorn e nuèch s'encastra<br />la mongeta di bèus uèlhs...<br />Maudespièch de la sorrastra,<br />metriam tot en dètz-e-uèch !<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br />Penjariam puei l'abadessa<br />i grasilhas d'alentorn,<br />e diriam a la comtessa :<br />« Repareisse, o resplendor !<br />Fòra, fòra la tristessa !<br />Viva, viva la baudor ! »<br /><br />A ! se me sabián entendre !<br />A ! se me volián seguir !<br /><br /><i>Frederic Mistral</i>Unknownnoreply@blogger.com